- Li ha tocat fer front al càrrec en un moment complicat pel covid-19...
- Sí, l’any passat sols vam poder celebrar els actes litúrgics, perquè hi havia limitacions, però vam decidir que les Camareres tingueren al menys estos actes. Este any sí que estic disfrutant, ja no com a càrrec, sinó acompanyant a l’Agrupació, i veient com disfruten i ho passen bé: l’alegria de viure la festa patronal de la Puríssima.
- Quan se li va proposar ser presidenta, va dubtar en dir que sí?
- Realment, a mi no em tocava ser presidenta, però per les circumstàncies personals tres Camareres Majors van dir que no. No obstant, vaig decidir que el treball que es fa al front de l’Agrupació de Camareres no es devia quedar buit. Si hi ha una junta que treballa, deu haver una Agrupació de Camareres que treballe també. Per tant, vaig dir que sí, avant.
- L’evolució de la pandèmia ha permés organitzar més actes enguany...
- Sí, però dins de l’evolució també tenim uns límits. Este any també hi ha limitacions, per exemple, en el Bou; en l’Ofrena també es vol evitar aglomeracions; la mascareta... Trobem a faltar el contacte físic, el poder abraçar-nos, donar l’enhorabona... A pesar de tot, la Junta ha decidit que la Festa es deu fer, dins d’unes precaucions, però que es realitze. La gent, el poble, ens ha demanat que hi haja festa, té ganes de viure.
- Quina és la seua funció com a presidenta?
- El que la junta decidix, ho transmet a l’Agrupació de Camareres a través de les Camareres Majors, que són les portaveus. Jo sóc la portaveu entre la junta i l’Agrupació de Camareres.
- La pandèmia ha complicat la seua funció?
- Ha sigut més difícil perquè la gent no volia eixir de casa, per por. Per tant, a l’hora de realitzar reunions, si no acudien, devia anar una per una avisant sobre les novetats que en la Junta s’havia decidit. Vaig trobar a faltar el contacte.
- Com canvia de ser Camarera Major a ser presidenta?
- És viure els actes de la Puríssima en sí, però ser Camarera Major és estar en un núvol, tots et feliciten, et donen l’enhorabona, etc. És un encontre amb les Camareres, és una família; és ajuntar-se, anar a sopar, estar en els actes... Ara la meua funció és ser portaveu i aconsellar a les Camareres des de la meua experiència.
- I quin és l’acte que més il·lusió té per viure com a presidenta?
- Jo sempre he dit que l’Ofrena és per a tot el poble, participa molta gent, però crec que el dia de la Puríssima és molt solemne i molt emotiu. Després, la processó també. A nivell de festa, crec que el ‘Bou’ és primordial, però crec que l’Ofrena i el Dia de la Puríssima són actes especials, bonics i emotius.
- Què significa per a Vté. la Puríssima?
- És que crec que la porte en la sang des que vaig nàixer. La mare de ma mare era molt devota de la Puríssima, ma mare va ser Camareres, la meua filla Angelet, etc. Tant la meua família com la del meu home han estat ahí sempre. Per tant, quan em van proposar ser Camarera Major vaig dir que sí, ja que no era desconegut per a mi, perquè des de ben menuda ho he viscut.
- Suposem que molta il·lusió després que l’any passat no es poguera celebrar la festa, és així?
- Moltíssima il·lusió, perquè la festa hi ha que obrir-la, portar-la al carrer, perquè és del poble, per a que la disfrute. Hi una junta que està treballant, preparant els actes, i tenen molt il·lusió per traure la festa avant. Tinc moltíssima alegria i moltíssima il·lusió. La festa és patrimoni del poble, no es deu acabar i deu estar ahí.
- Una il·lusió de cara a estos dies festius?
- Que la promoció de Camareres ho visca, igual que les altres promocions ho han viscut. I que la gent del poble, si fa bon temps, que ho disfrute. Pense que és una festa per al poble.