Investigadors de la Universitat Politècnica de València s'han fixat en el Meló d’Or, cultivat en terres ontinyentines, per la singularitat del seu cultiu; unes tècniques naturals que el fan únic. 
Si ja va ocórrer amb les tomaques de ‘El Perelló’, que també han sigut estudiades per la UPV i estan considerades el “caviar” de la Ribera Baixa, el Meló d’Or pretén fer el propi i convertir-se en la joia de la corona quant a meló es refereix. Així ho expliquen des de la Cooperativa d'Ontinyent, que indica que els investigadors estan analitzant la llavor i el terreny perquè els agricultors puguen traure el màxim rendiment. Així, per exemple, el Meló d’Or és un producte que es cultiva sense reg, però enguany els productors han plantat unes 25 plantes amb degotador cadascun perquè els investigadors puguen observar com es comporta aquesta planta en aquests casos. L'objectiu d'aquestes investigacions és, sobretot, “millorar la llavor i com s'adapta aquesta a cada terreny”, expliquen. El Meló d’Or és un cultiu que data del segle XV, que es va recuperar en 2012. La llavor continua sent la mateixa, però el canvi climàtic i l'evolució del terreny podrien fer necessària una adaptació d'aquesta. 
A més de poder millorar en el producte, la investigació suposa fer un pas més en la imatge de marca del Meló, “per a dotar-lo d'un prestigi avalat per la UPV i tindre una patent que siga exclusiva d'Ontinyent”, assenyalen. 
Enguany s'han sumat dos nous joves productors, de tal manera que en aquesta campanya seran un total de cinc. Ha sigut, en general, un any bo per a aquest cultiu, segons assenyala Vicent Tolsà, des de la Cooperativa. “Teníem por per la falta de pluges de l'hivern, però finalment a l'abril vam tindre una pluja molt bona que possibilita portar avant el Meló d’Or”, assenyala. Aquest producte necessita tant la humitat de l'hivern com de la primavera. La previsió és que la collita siga millor que l'anterior, però per davant queda un mes “perillós”, per les temudes tempestes d'estiu que poden fer-la malbé. 
Si bé, cal recordar la pedra en 2013 que va delmar la collita fins a deixar-la en 8.000 quilos dels prop de 50.000 que s'esperaven. En 2014 va ser una intensa sequera la que va afectar el cultiu, quedant en 10.170 quilos. L'any 2015 va ser el millor i es van recollir prop de 25.000 quilos gràcies a una meteorologia favorable. En 2016 la producció es va ressentir molt per una plaga de conills i una malaltia de la planta i es va quedar en 4.700 quilos, en 2017 la xifra va ser de 13.700; i en 2018 de 5.733 kg.