El president del PPCV i també de la Diputació d'Alacant espera que el resultat de les eleccions autonòmiques siga favorable perquè el PP torne a governar a la Comunitat Valenciana. Respecte a aconseguir la presidència del govern valencià, Mazón ha deixat clar que “soc optimista, molt”. En aquest sentit, ha subratllat que des del PP s'està fent un esforç, “estem desgranant el nostre projecte, mesura a mesura, comptabilitzada, pressupostada i dient d'on traurem tots els recursos que habilitaran el nostre projecte polític”.
- Quines mesures es pensen aplicar si el PP arriba al govern de la Generalitat?
- No fa ni una setmana que vam explicar que la gratuïtat de l'Educació de 0 a 3 anys no cal esperar 15 anys perquè s'aconseguisca. I ja hem dit que costa 204 milions d'euros a l'any. També hem explicat d'on ho pensem traure.
Quan diem que farem una reforma fiscal de 1.530 milions d'euros, al mateix temps, diem quins tipus impositius es rebaixaran, com ho farem i què suposarà des del punt de vista del dèficit (què no augmentarà el dèficit) i expliquem per què.
També plantegem la redacció de la llei de senyals d'identitat que presentarem el pròxim 8 d'octubre, a València. Així mateix, plantegem una llei de llibertat educativa, que va més enllà de l'idioma.
I a més, estem ultimant un document: les 100 primeres mesures per als 100 primers dies per a la Sanitat Valenciana, que serà un pla de xoc per a eliminar les llistes d'espera.
- Com abordarà el PP la qüestió idiomàtica?
- Amb naturalitat, amb cordialitat, amb llibertat i amb promoció del valencià, que és el contrari que la imposició del català. Jo parle tots els dies en converses bilingües i ningú s'enfronta. He vist al País Basc o a Catalunya enfrontaments entre famílies per aquestes qüestions que, afortunadament, ací no existeixen, excepte alguns conats contra els quals lluite.
- Fa quinze dies va començar el judici del cas Alqueries en el qual està imputat l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i on el PP és acusació popular, quina valoració fa sobre ell?
- No estic damunt del tema. Quan la qüestió arriba al jutjat deixen d'interessar-me els seus detalls. No puc opinar sobre el que no conec. Respecte als companys de partit a la província de València, que en el seu moment van decidir personar-se davant la falta d'informació. Cal tindre respecte, tranquil·litat i veure com va evolucionant.
- La seua intenció és arribar a governar la Generalitat Valenciana i per a això, necessita el suport dels pobles. Què pot fer el Partit Popular per a recuperar aqueixos vots?
- El que pot fer tot el territori valencià, és treballar, unir-se i posar-se a treballar i fer-ho ja. Al llarg del mes d'octubre anunciarem la gran majoria dels candidats i comprenc que són setmanes de molta expectació, abans que això succeïsca.
Li he traslladat als afiliats, que qui acabe sent el candidat serà el de la humilitat, el de la concentració i l'encontre dels qui van estar en el partit.
Sueca ens ha donat grans alegries al partit durant molts anys i volem que ens les continue donant. Estic treballant amb còctels integradors en tots els municipis.
- Quan anunciaran la candidatura a l'alcaldia d'Ontinyent? Estan tenint dificultats per a trobar a la persona adequada?
- En el cas d'Ontinyent serem molt ambiciosos, encara que ho explicarem quan corresponga, que no és hui. No m'estranya que si s'ha preguntat no hagen contestat gens concret, perquè són setmanes en les quals estem ultimant moltes coses, però a Ontinyent ho tenim prou clar i els plans estan ben organitzats.
- I a Alcoi?
- Estem operant, però també soc molt optimista.
- El PP té un retrat robot a les diferents alcaldies?
- Rotundament, no. Pobre del partit que tinga un retrat del candidat per als diferents municipis de la Comunitat Valenciana. Cal conéixer molt bé la realitat de cada localitat per a prendre decisions. El retrat robot és aquell candidat o candidata que millor represente i més pegat estiga a la realitat del seu municipi, encara que no estiga afiliat al Partit Popular. Pot ser algú que havia sigut alcalde o alcaldessa i torne; pot ser una persona que no haja tingut contacte amb la política, pot ser un jove, com en el cas de Villena... però que ja ha sigut regidor i desprén il·lusió i té ganes de menjar-se el món.
- El PP obri les portes als independents a l'hora de confeccionar les llistes?
- Jo soc un gran defensor de la bona salut dels partits polítics, crec que són la base en una bona Democràcia. Dit això, per damunt d'això està el poble i si el poble té un bon equip de persones que no estiguen afiliats al PP no tindran cap desavantatge.
- Què diuen les enquestes a nivell autonòmic i municipal? I en cas de necessitar una ajuda, en qui la buscaria?
- Les dades són bones, la gent vol canvi. Nosaltres comencem a veure la llum verda. Més enllà de les enquestes, crec molt en la sensació que estem veient al carrer. És una sensació subjectiva, perquè és el que m'arriba a mi, però fa un any no ens arribava el que ens arriba ara. I a la ciutat de València, igual.
No em plantege no tindre majoria absoluta o suficient per a governar en solitari. En l'actualitat, tenim un govern sense criteri, que no opina com a govern i veurem què diuen d'això els valencians. Queda temps, no sé quant, la nostra obligació és estar preparats i ho estem.
- L'incendi de la Vall d'Ebo, Marina Alta i l'Alcoià ha sigut un dels pitjors de l'última dècada en una de les zones més deprimides i despoblades de la província d'Alacant. Quines mesures es prendran per a pal·liar aquest desastre ecològic que s'ha produït i ajuda a aquests municipis?
- No ha sigut el pitjor incendi de l'última dècada, ha sigut el pitjor incendi dels últims 30 anys. Primer, respecte a la reconstitució, hem pres una sèrie de mesures i hem pres unes altres, per a evitar que es torne a produir.
En el paquet de mesures s'inclou el fraccionament i rebaixes dels impostos municipals. També s'han habilitat partides directes per a campanyes de promoció del turisme i de la indústria local, que necessitarà un suport especial, amb 30.000 euros per a cadascun dels 15 municipis. A més, s'ha establit un pla per a recuperar la viabilitat de les carreteres, de la senyalística i la il·luminació. Ens hem posat a la disposició de la Generalitat Valenciana (encara no ens han contestat) en l'Oficina de tràmits d'ajudes. Estem esperant que ens diguen alguna cosa.
I perquè no torne a ocórrer això, estem demandant una intervenció en la muntanya. Fa mesos que denunciem que Bejís era un polvorí per la falta de la neteja i manteniment per la no intervenció en la muntanya. Ara lluitem contra l'oblit.
- Quin balanç fa Carlos Mazón del pes d'Alacant a la Comunitat Valenciana al llarg del govern de Botànic?
- Jo no territorializaria tant les coses. És veritat que hi ha una sensació a la província d'Alacant de falta d'encaix històric. Del que es tracta és de tindre un conjunt unitari. Eixa sensació de comunitat encara no la tenim. Ens hem perdut en anècdotes. Em sembla un dels reptes més importants quant a convivència, per a aconseguir que ens sentim una mateixa comunitat, des de Vinaròs a Pilar de la Horadada.
Crec que la Comunitat Valenciana és la comunitat més Espanya de totes. És la que millor reflecteix la diversitat. No hi ha una altra comunitat que reflectisca la varietat espanyola que la valenciana.
- On s'ubicarà el port sec a la província d'Alacant?
- Jo sé on crec que hauria d'anar, però hi ha un informe molt interessant que ha de fer el Ministeri. L'argument ha de ser el tècnic i el logístic. En qualsevol cas, siga Villena o Novelda, no hi ha raó perquè no es beneficien les dues poblacions.
- Quin destí li donaria a À Punt? Aquest estiu no va tindre recursos per a retransmetre les Festes d'Ontinyent i una combinació de mitjans comarcals li van servir a l'ens autonòmic la senyal. Què li sembla aquesta cooperació dels mitjans locals i comarcals amb À Punt?
- La col·laboració és el camí. En primer lloc, m'agradaria que tots a la Comunitat Valenciana sentiren À Punt com seu, cosa que no passa; de fet, hi ha gent que no la té ni sintonitzada. Alguna cosa no estarà fent bé À Punt quan és la que menys audiència té de les autonòmiques, a gran distància de la segona pitjor. Em crida l'atenció que un no puga veure ni tan sols les pel·lícules en l'idioma que es trie. Això de dual es va inventar en els 90. Crec que hi ha mecanismes de transparència i objectivitat francament millorables en el tractament informatiu que fa À Punt.
