Celia Gueto, l'ontinyentina que treballa per millorar les universitats de l'Índia - loclar


- Estic treballant a l'Índia des de fa un any. És la tercera vegada que em trobe en aquest país. La primera va ser en 2017 amb una beca del Govern del Regne Unit que em va permetre treballar durant quatre mesos per a una ONG en l'àmbit de la salut pública i la participació juvenil. Durant eixos quatre mesos em va acollir una família d'un xicotet poble de Rajasthan; sens dubte, vaig aprendre jo molt més d'ells que ells de mi. La segona vegada va ser per a visitar a la meua família d'acolliment, a alguns amics i per a fer un poc de turisme, des del Taj Mahal vaig fer un recorregut per ciutats històriques com Jaipir, Udaipur, Jodhpur…


No és la primera vegada que residisc fora d'Espanya, però sí la primera vegada que em trobe fora d'Europa per tant de temps. Vaig realitzar els meus estudis d'Econòmiques i un màster a Londres, una ciutat en la qual vaig viure quatre anys i a la qual li guarde un especial afecte. Després dels meus estudis i la meua especialització en assumptes europeus, em vaig traslladar a Brussel·les. Allí vaig treballar els últims anys per a la Comissió Europea, una de les tres principals institucions que conformen la Unió Europea.

- És molt curiós que la idea que tenim els estrangers de l'Índia difereix bastant de la realitat. l'Índia és, sens dubte, un país d'alts contrastos, però hi ha unes certes ciutats on es troben totes les comoditats que tenim als països occidentals. És el cas de Chandigarh, la ciutat en la qual residisc. De fet, va ser una ciutat planificada per l'arquitecte suís ‘Le Corbusier’. Chandigarh és una de les ciutats més desenvolupades i riques del país, ja que és la seu governamental de dos estats indis – Hariana i Panjab. És una ciutat plena de parcs i molt famosa pel seu oci nocturn i la seua gastronomia.


- Al no ser la primera vegada que venia a l'Índia potser diria que el xoc cultural ha sigut menor de l'esperat. M'havia informat sobre Chandigarh, però mai vaig imaginar que realment la meua vida a l'Índia no diferiria tant de la meua vida en altres capitals europees. Més enllà del meu cercle social i laboral, hi ha uns certs aspectes o pràctiques a les quals crec que mai arribaré a adaptar-me. En el meu entorn, observe diàriament situacions injustes entre amos i els seus servents i un gran nombre d'ocasions en les quals la dona no és tractada de manera igualitària. De totes maneres, he aprés a observar abans de formular prejudicis, ja que molts dels problemes existents en aquest país encara persisteixen a Espanya. Encara així, la meua vida a l'Índia m'ha ajudat a valorar uns certs serveis i infraestructures públiques que tenim a Espanya que solem donar per fet. A l'Índia, la salut i l'educació estan altament privatitzades, deixant de costat a una gran part de la població. D'igual manera, les carreteres i el transport públic, per posar un exemple, no suporten l'elevada població ni proporcionen una qualitat mínima.


- La meua família, els meus amics i la qualitat de vida. Quan vaig eixir de casa als 18 anys va ser – imagine que com per a la majoria dels joves d'aqueixa edat – una experiència que vaig prendre amb un gran entusiasme, ja que significava, d'una certa forma, aconseguir una independència, encara que només fora física. Generalment, torne a Ontinyent una o dues vegades a l'any.

- EDUREFORM és un projecte d'1 milió d'euros finançat pel programa ERASMUS + de la Comissió Europea. Poca gent ho sap, però el programa ERASMUS va més enllà dels famosos intercanvis universitaris. En aquest cas, EDUREFORM pertany a una sèrie de programes de ‘foment de capacitats’. L'objectiu és millorar la qualitat de les institucions d'Educació Superior gràcies a la col·laboració entre socis europeus i de països tercers, en aquest cas Índia. El nostre objectiu principal és promoure el pensament crític, analítica i la creativitat en les universitats índies. Per a aconsegueixes la nostra meta, comptem amb un consorci format per institucions educatives i PIMES alemanyes, italianes, letones, finlandeses i Índies. L'entitat que coordina el projecte és la Universitat de Chitkara, la qual es troba en Chandigarh i des d'on la meua companya de treball, Alda, i jo, coordinem EDUREFORM.


- El principal problema parteix de la falta d'educació primària pública de qualitat. La diferència de qualitat i infraestructura entre col·legis privats i indis segrega als xiquets des d'una ràpida edat. De fet, a l'Índia he visitat algunes de les escoles privades més capdavanteres mentre que moltes escoles públiques segueixen sense tindre llum i aigua corrent. El següent problema present es troba en l'educació universitària. l'Índia posseeix universitats públiques de gran renom i qualitat, però reben tantes sol·licituds que només un xicotet percentatge d'estudiants aconsegueix accedir. La solució per la qual ha optat el Govern indi ha sigut facilitar l'acreditació i la regulació d'universitats privades, les quals estan proliferant en tots els racons del país. Aquesta privatització del sector universitari fa un mal servei a un país en desenvolupament com l'Índia, ja que impedeix a una gran part de la població cursar estudis superiors a causa de les seues altes taxes.


- El projecte va ser aprovat just abans de la pandèmia. Aquest tipus de projectes dedica una important part del seu pressupost a la mobilitat dels membres del consorci i dels estudiants d'aquestes universitats. D'aquesta manera, EDUREFORM va haver de ‘congelar-se’ durant més d'un any, ja que la pandèmia va impedir qualsevol tipus de viatge a nivell internacional i fins i tot nacional. Per abril de l'any passat, la meua companya i jo vam arribar a l'Índia amb un important repte per davant: reprendre

EDUREFORM. No va ser fàcil, però el projecte ja es està en marxa. La Comissió Europea va comprendre els obstacles pels quals estàvem passant i ens va concedir una extensió d'un any per a finalitzar el projecte, el qual ara finalitzarà al gener 2024.


- Com apassionada de les Ciències Econòmiques, m'encanta treballar per a un projecte com EDUREFORM. La Quarta Revolució Industrial és una revolució marcada per la convergència de tecnologies digitals, físiques i biològiques que estan canviant el món tal com el coneixem. Alguns exemples amb els quals estarem tots familiaritzats són: els drons, la intel·ligència artificial, la robòtica, la impressió 3D, el 5G... Els investigadors han provat que molts llocs de treball seran fàcilment automatitzats. Això sona molt alarmista però segur que ja ho heu observat en els pàrquings automàtics, els caixers dels supermercats, els peatges… Les sucursals dels bancs estan tancant, molts ja no necessitem una oficina per a treballar... Per tant, és important potenciar les habilitats que ens distingeixen de les màquines, per dir-ho d'alguna manera. La creativitat i el pensament crític i analític són tres habilitats que els humans necessitem en el segle XXI. Ser creatiu, crític i analític ens porta també a ser bons ciutadans, a prendre decisions ponderades i fins i tot, a trobar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.



- Realment, els ciutadans indis tenen una noció pràcticament nul·la del sistema educatiu espanyol. Estan més familiaritzats amb l'educació britànica, ja que molts indis provinents de famílies acomodades cursen els seus estudis al Regne Unit. És veritat que a l'Índia existeix una idealització del continent europeu, un continent amb més llibertat, amb salaris elevats i amb una gran qualitat de vida (encara que el mateix els ocorre amb Nord Amèrica). No obstant això, en el sector educatiu en el qual em trobe, hi ha una enorme curiositat per part dels indis per conéixer les pedagogies europees i el funcionament dels col·legis i universitats del nostre continent. Si les condicions ho permeten, l'any que ve viatjaré amb el meu equip indi a Europa perquè puguen observar en primera persona com és l'educació en alguns dels països de la Unió Europea. Això sí, a l'Índia el nostre país és cada vegada més conegut gràcies al futbol, ‘La Casa de Paper’ i una pel·lícula de Bollywood rodada a Espanya que va ser una de les més taquilleres dels últims anys: ‘Zindagi Na Milengi Dobara’ ('Només es viu una vegada'). La pel·lícula mostra algunes de les festes espanyoles més conegudes com els ‘San Fermins’, la ‘Fira d'Abril’ i sorprenentment, ‘La Tomatina’. Crec que la pregunta més comuna que rebut és si he anat a ‘La Tomatina’.


- Actualment, m'agradaria continuar gestionant i coordinant EDUREFORM. No obstant això, una vegada acabe el projecte no descartaria canviar de país de residència, però això ja vindrà. Ara per ara, sé que en poc més d'un mes passaré unes vacances a Espanya i tinc molta il·lusió.