Les primeres xifres quantificables en la repercussió del coronavirus en l'ocupació ja han arribat. Així, la publicació de les dades d'ocupació del mes de març deixa un total de 287 nous demandants d'ocupació a Ontinyent, per a un total de 2.990 i, per tant, prop de tornar a superar la barrera dels 3.000. Concretament, dels 2.703 desocupats amb els quals va tancar febrer s'ha passat a 2.990 del mes de març, un increment percentual del 10’62%.
Per sectors, no hi ha cap que haja tingut un comportament positiu. Així, l'agricultura augmenta lleugerament el nombre de demandants (+2), però són especialment indústria (+69) i serveis (+176), els que més han patit el colp del coronavirus, seguits de la Construcció (+36). Entre aquells que declaren no tindre activitat econòmica també augmenta, encara que en menor mesura (+4).
Cal tindre en compte que aquestes dades reflecteixen només una part de la realitat, ja que els afectats per ERTOS (Expedients de Regulació temporal d'Ocupació) no es comptabilitzen, en continuar cotitzant a la Seguretat Social.
Quant al comportament de l'atur a la comarca, a la Vall d'Albaida, la desocupació registrada a març de 2020 és de 6.089 aturats, és a dir, hi ha 552 aturats més que en el mes anterior i 374 més que en el mateix mes de 2019. Percentualment, suposa un increment mensual de 9’97% i un increment anual de 6’54%.
Quant a la contractació, a La Vall d'Albaida s'han registrat 1.726 contractes aquest març de 2020, la qual cosa ha suposat 330 contractes menys que en 2019, és a dir, un 16’05% de descens interanual. Per gèneres, 715 han sigut a dones (41’43%) i 1.011 a homes (58’57%). La contractació indefinida mensual de març 2020 és de 238 contractes (13’79%) i la contractació temporal és de 1.488 contractes, la qual cosa significa un 86’21%. Respecte el 2019, la indefinida disminueix en un 30% i la temporal disminueix en 228 contractes, un 13’29%. Els contractes a temps parcial són un 28’62% respecte als de jornada completa, un 71’38%.
Segons destaca Raül Roselló, d'UGT, “les dades de l'atur no s'han pogut beneficiar dels dies festius i Setmana Santa i molts treballadors no han pogut incorporar-se als seus nous llocs de treball”. D'altra banda, destaca Roselló que “és significatiu que l'ocupació femenina haja resistit molt millor que el masculí, donat que les activitats essencials com són les vinculades a les cures, alimentació i en general els serveis a la societat, tenen una àmplia presència laboral de les dones”.