Fernando Lliso: “El paper de les biblioteques segueix vigent” - loclar


- Vaig entrar en 1988, quan estava formada per una única sala, en el carrer Gomis, nº7 i allí va estar durant dècades. Des de llavors sóc funcionari de l'Ajuntament per oposició. Entre 2004 i 2013 vaig estar en comissió de servei en la conselleria de Cultura, en l'àmbit de Biblioteca, Llibre i Arxiu, en el que es diu popularment “Biblioteca Valenciana”. Primer vaig estar uns anys en la seu de Campanar i després en Sant Miquel dels Reis. 


- Quan vaig entrar a treballar, tan sols teníem una màquina d'escriure, no hi havia ni tan sols línia telefònica en la biblioteca del carrer Gomis, que era totalment llibresca, de paper, en la qual encara no havia entrat la informàtica. Quan jo vaig començar, totes les funcions requerien paper. L'única ajuda tecnològica era la d'una màquina d'escriure elèctrica, que duplicava fitxes de catalogació. Actualment, tot el treball es realitza amb ordinador, fins i tot el públic pot accedir a un catàleg via internet a través d'una pantalla d'ordinador, oferim wifi, etc. Però açò no significa que la biblioteca siga molt diferent, perquè la tecnologia per a un estudiós seria el propi llibre, el que ha canviat és el suport i també la manera de relacionar-se amb ell. Per exemple, hui la lectura l'entenem de manera personal i en veu baixa, però en els primers segles de la cultura escrita, açò era impensable, perquè era lectura en veu alta. Per tant, tenim un suport, siga en paper o una pantalla, que alberga uns caràcters, que són les lletres. Açò ha canviat poc. 
Hi ha hagut moments en els quals semblava que arribaria l'obsolescència del paper, però açò no s'ha produït. 



- Actualment, encara hi ha molts lectors en paper. No podria dir si depèn de l'edat, del costum... Hi ha un lector, amb moltes habilitats tecnològiques, però que no ha deixat de costat el paper i que compagina el paper amb altres suports com tablets. Estem en el procés de canvi, que sembla que siga ràpid, però possiblement requerisca molt de temps. No crec que siga per una bretxa cultural, segons la qual la gent més formada llig llibre electrònic i la menys formada o d'edat més avançada, en paper. De fet, tenim usuaris ja d'una certa edat que vénen a informar-se sobre la eBiblioteca, que dóna accés a préstecs de llibres electrònics, i també tenim usuaris joves que continuen portant-se llibres en paper.


- El que sí que es nota és que si la biblioteca respon al moviment cultural real, per exemple, els premis, els suplements culturals, les entrevistes en mitjans informatius... si la biblioteca respon a eixa demanda, els usuaris s'acosten més a la biblioteca. En el moment en el qual hem patit etapes de poca inversió, es nota com els lectors no troben el que cerquen, i vénen més esporàdicament. Per tant, sí que el lector és molt sensible a com la biblioteca compra. A mesura que podem comprar novetats i accedir a llibres que són del seu interès i el lector reconeix eixes novetats, corre la veu i eixe llibre no para d'estar en préstec. Per exemple, Patria, de Fernando Aramburu, és un llibre del que s'ha parlat molt i ha generat molt debat perquè tracta sobre el terrorisme... Des del moment en el qual el comprem, no ha parat de ser prestat i si tinguérem més exemplars, estarien possiblement tots prestats. Si els lectors vénen i no tens eixe llibre, denotaria que la biblioteca no està al dia. Tot açò sense abandonar mai els grans clàssics i llibres intemporals.



- Puc posar alguns exemples, com el fenomen de literatura eròtica arran de "50 ombres de Grey". A partir d'aquest llibre, que va ser molt llegit, han aparegut molts uns altres de la mateixa temàtica que han tingut molta demanda. En aquest àmbit, una escriptora molt llegida és Elisabeth Benavent, escriptora de Gandia establida a Madrid, que té unes quantes novel·les, algunes clarament eròtiques i altres més romàntiques, té un blog molt seguit i a més, té un component de proximitat al lector d'ací. Tota aquesta literatura ha tingut molta més repercussió de la qual fa uns anys ens haguérem imaginat.
També hi ha altres autors, com Sarah Lark, que potser no és molt coneguda, però té molts lectors. Clàssics del best-seller com Ken Follet sempre estan ací.


- El lector es registra en la biblioteca i associa un correu electrònic. El sistema eBiblioteca li assigna una contrasenya i a partir d'ací, el lector ja pot descarregar-se al seu dispositiu el llibre electrònic, per un temps limitat. Açò fa que no haja de vindre ací per a fer ús, és un usuari nostre, però realment el contacte i la proximitat es perd. És el que tenen les noves tecnologies: no existeix el mateix contacte que quan un usuari ve ací i li acompanyes a una prestatgeria o li aconselles sobre alguna lectura.



- Sí. Hi ha lectors que volen saber la teua opinió sobre una novel·la i pregunten. Uns altres vénen i reconeixen que fa molt temps que no lligen, t'expliquen el que en el seu moment li agradava llegir i nosaltres els orientem. Moltes vegades eixe lector no continua. Açò de la lectura és com un entrenament. És molt difícil que una persona que no ha tingut constància en l'hàbit de la lectura llija de manera habitual. Si no fa eixe exercici és molt difícil gaudir de la lectura, que requereix un esforç i emprar diferents competències intel·lectuals. 



- El bibliotecari té component de lector professional. Adquireixes unes competències diferents, et fixes en aspectes com la qualitat del paper, l'enquadernació... No sempre es dóna que el bibliotecari siga un gran lector per plaure. El que no fem és llegir en hores de treball, cosa que quasi és un mite. Evidentment, fas la lectura que es requereix per a seleccionar llibres, catalogar-los... Majoritàriament, els bibliotecaris són bons lectors, però també hi ha d'ells que són bons bibliotecaris, coneixen les novetats però no tenen per què haver-les llegit.


- Segueix jugant el paper de mediador actiu entre la immensa quantitat de paper que ix de les impremtes, rotatives i els enregistraments electrònics, i el lector. Es necessita un intermediari que canalitze, seleccione, potencie i modere tal quantitat d'obres. Aqueix paper està plenament vigent.
A aqueixa funció, s'ha afegit que el bibliotecari ha de ser una persona competent en les tecnologies de la informació i comunicació, perquè en la biblioteca es presten aqueixos serveis també. Necessites acompanyar al lector en l'ús d'aquestes tecnologies. 
En tercer lloc, la biblioteca sempre ha sigut un refugi sociocultural. Ací troba acomode gent que cerca lectura, un lloc on estudiar o llegir, o on departir amb algú que està explicant alguna cosa. Les biblioteques mai hem demanat carnet per a entrar i eixir. De fet, entra molta gent, alguns et saluden i els agrada que els tractes pel seu nom, mentre que uns altres no saluden ni diuen gens, però deduïm que estan a gust. 



- Carnets emetem molts, però després usuaris habituals són una minoria del 10% aproximadament. En ocasions fins i tot ve alguna persona a fer-se el carnet i es dóna la circumstància que ja li'l va fer fa molts anys però ni s'acordava. En els registres sí que consta que ja es va inscriure.

- És molt difícil, perquè atenem a una diversitat molt gran de públic. Per exemple, si ve un lector infantil-juvenil, fa uns anys segurament li haguérem esmentat Harry Potter. En aquests moments, Harry Potter està ací però ha perdut el component de novetat. Possiblement, "El diari de Greg" és el que li ha substituït.


És curiós el fenomen de les sagues per la receptivitat que aconsegueix. Quan una cosa funciona bé, tornar a començar des de zero és un risc, per aquest motiu la tendència siga a continuar. Per exemple, la saga "Millenium" va tenir un acolliment molt gran. En morir l'autor, van traure una altra saga que ha tingut èxit, però no a aquell nivell. Hi ha gent que directament, et diu: fa anys que no llig, vull un llibre que siga fàcil de llegir. Són edicions com les quals se cerquen quan estem aprenent un idioma, per exemple anglés, i llegim llibres de 300 paraules, catalogats per nivells, amb un vocabulari més reduït, més col·loquial.

Hi ha gent que ho demana perquè no es veu capacitada per a llegir un llibre més llarg, perquè no tenen el costum de llegir i volen començar a adquirir l'hàbit de la lectura.
És a dir, el llibre que recomanaria depèn de moltes circumstàncies i per tant, no podria recomanar el mateix a tots. Normalment preguntem què li agrada llegir, si ha llegit alguna cosa que li ha agradat per a poder proposar alguna cosa similar... En altres casos és per descart, quan et diuen que tal autor o tal temàtica no agrada.

- Em dedicava a temes de divulgació, de gestió fins i tot de legislació relacionats amb el llibre, arxiu i biblioteques. El centre seria la Biblioteca Valenciana i la Biblioteca Pública del carrer Hospital, i en arxius, l’Arxiu del Regne. Amb aqueixes institucions vaig tindre molta relació i vaig estar en contacte directe amb la gestió de les mateixes, fet que va ser molt satisfactori perquè per a una persona del món de la documentació, el llibre i la biblioteca són les institucions més importants a nivell valencià. 
També vaig participar en les gestions per a intentar la internacionalització de les editorials valencianes, per mitjà de la presència en fires, com la de Bolonya en el cas de la literatura infantil i la de Frankfurt en el cas del llibre en general. Es va intentar fomentar la presència per a conèixer tot el que es feia fora així com per a estar presents i oferir un producte que podia ser comercialitzat traduït a altres països.



- Mon pare era de Godella i ma mare, de Burjassot. Per oposició, va obtenir a Ontinyent la plaça del que llavors es deia “Dipositari”. Ací es va establir la família i els meus germans i jo, ja vam nàixer ací. Clar que influeix perquè el component d'una visió municipalista i de funcionari la vaig viure a casa. Quan vaig començar a treballar, mon pare em deia sempre el mateix. Encara que és una etimologia discutible, a ell li valia: “Funcionari ve de funcionar; i si no funciones, no vals per res. T'han contractat per a una funció”. És a dir, tenia molt clara la visió no solament de servei públic sinó també de servei al públic, ja que el ciutadà ha de trobar acolliment en el funcionari. Quan un ciutadà acudeix a llocs oficials, troba una distància amb qui té davant, fins i tot una barrera. Els que estem a l'altre costat d'aqueixa “barrera” hem de fer el pas i franquejar-la. És algo que jo ja vaig veure en mon pare, que sempre tenia obertes les portes del seu despatx per a qui volguera entrar i demanar el que li tocava i fins i tot en ocasions coses d'un altre àmbit, en les quals ell podia ajudar o orientar.



- Vaig estar més de 20 anys, des de junior i posteriorment vaig ser educador, monitor... També he col·laborat amb la compra de tot el necessari per als campaments. La meua dona continua com a cuinera, actualment la meua filla és monitora... els meus tres fills han sigut Juniors. Em sent molt vinculat a la parròquia i els Juniors Sant Josep. Una institució tan oberta i tan acollidora, que cada any, durant tant temps, acull a tants joves i realitza tantes activitats i que haja sigut capaç de mantenir la seua estructura... algun secret ha de tindre. Estaria bé que algun dia algú posara en valor els Juniors de Sant Josep. És un secret que no sé on està però els Juniors aconsegueixen juntar a molts joves. Crec que han tingut una base molt sòlida, que va ser la que va deixar Manolo Vidal al costat d'un gran equip de persones.