Dos ontinyentinas, mare i filla, que es trobaven a Marràqueix de viatge compten amb alegria que "hem tornat a nàixer". Noemí Bellver i la seua filla Aitana Ferrero Bellver havien planificat un viatge al país veí, en el qual anaven a estar 3 dies en Marrakech i altres tres en la costa. Per a este viatge comptaven amb Marisé Micó Castelló, ontinyentina resident a la ciutat marroquina.
Noemí compta ja des d'Ontinyent que el terratrémol els va pillar sopant en un restaurant de la ciutat de Marràqueix al costat de Marisé Micó. En un primer moment, la sacsejada va ser tan forta que no sabien si havia sigut un terratrémol o un atemptat. Van viure moments de pànic i molta por. Prompte van saber que havia sigut un fortíssim tremolor de terra. Dins de la gravetat, explica Noemí, van tindre sort que el restaurant on estaven sopant era una construcció prou nova, però quan van aconseguir eixir d'ell, ja van veure les primeres cases en terra. Mare i filla van passar la nit en la plaça, com a moltíssimes altres persones, perquè encara que la seua riad (una espècie d'hotel xicotet) estava en peu, no podien arribar fins ell.
El caos i la por viscuda, almenys, es va veure compensat amb la tranquil·litat que van poder enviar a la família un missatge en el qual explicaven que estaven bé.
Noemí destaca la gran resposta dels mercaders del soc, que prompte van prestar cadires i aigua a les moltes persones que passaven la nit en la plaça. Encara que el seu riad va aguantar el terratrémol, tenien clar que quan pogueren accedir a ell, seria per a recollir les seues coses i anar-se'n. A través d'enderrocs i cases caigudes, van aconseguir arribar al seu hotel i d'ací van posar marxa cap a la cosa. Encara que tenien prevista la seua arribada a la zona costanera un dia després, van aconseguir avançar la seua arribada. En esta zona, més allunyada de l'epicentre, van poder passar els dies següents, fins que el dimarts (el dia que inicialment tenien el vol de tornada) van tornar a Ontinyent, ja que va ser impossible també avançar el vol de tornada.
Noemí explica el tremolor de terra com el moviment similar a estar en un vaixell i que aquest es moga de costat a costat. En els moments inicials, quan es trobaven en el tercer pis del restaurant, reconeix que és molt difícil saber què fer, quina serà la millor decisió... En este cas, en l'escala es va formar un tumult de gent que pretenia eixir ràpid, per la qual cosa elles van optar per esperar, explica.
Tot i el traumàtic que un succés així pot ser, Noemí dona gràcies perquè van eixir il·leses i no vol recrear-se en el victimisme, sinó "celebrar la vida", conclou.
