“Per la mateixa jornada laboral, el meu sou a Espanya seria menys de la meitat” - loclar

L'ontinyentina Lucía López fa set anys que viu a Brussel·les. El seu viatge va començar en un moment complicat a Espanya, quan buscava oportunitats laborals en el camp de la psicopedagogia. “Soc mestra i psicopedagoga. Vaig començar a buscar treball per Espanya fa set anys, però vivíem en un moment bastant crític i no vaig trobar res que em permetera independitzar-me”, recorda.

En aquell moment, va descobrir “L’Arche”, una associació internacional que acull voluntaris per a treballar amb persones amb discapacitat i doble diagnòstic. “L'associació ens paga l'estada, les despeses i, fins i tot, els cursos d'idiomes a canvi del nostre horari laboral. Això encaixava perfectament amb la meua formació i vaig aprofitar l'oportunitat”, explica l'ontinyentina. Així, es va traslladar a un xicotet poble a Bèlgica, on va començar amb la seua aventura. Després d'un any, es va mudar a la capital i va continuar ampliant la seua experiència laboral en l'àmbit.

Amb això, López es va instal·lar a Brussel·les, la capital del país. El que en un principi era la intenció de millorar el seu anglés i francés durant un any, s'ha allargat fins a l'actualitat. “Abans d'acabar el projecte, es van obrir un parell de places de substitució i em van oferir una d'elles. Just quan el meu contracte estava per finalitzar, va esclatar la COVID i em vaig haver de quedar ací. Necessitaven més treballadors, així que em van oferir una plaça fixa”, relata.

Viure la pandèmia lluny de casa no va ser fàcil. “Va resultar complicat, perquè vaig estar un any i mig sense tornar a Ontinyent. A més, com a treball en pisos tutelats per l'Estat, vaig haver de doblegar el meu horari laboral”, compte López. Malgrat les dificultats, Lucía valora la seua experiència a Brussel·les molt positivament.

Segons l'ontinyentina, la mentalitat dels belgues és molt semblant a la dels espanyols. Les condicions meteorològiques no són les millors, però assegura que la gent és més sociable del que s'imaginava. Comenta, a més, que, segons els rànquings, Brussel·les és una de les ciutats més internacionals del món, la qual cosa és un punt a favor per a aquells que ixen d'Espanya a la recerca d'una vida millor.

López estranya, especialment, el sol i la gastronomia de la seua terra natal. “Durant els sis mesos més foscos de l'any, he de suplementar-me amb vitamina D. També tire molt de menys la cassola’ de ma mare. Sempre que torne a casa, necessite menjar el nostre típic arròs al forn”, confessa.

Per contra, destaca que les condicions laborals a Brussel·les són el punt més potent del país. “Els sous són molt més alts. Per la mateixa jornada laboral, el meu sou a Espanya seria menys de la meitat. És cert que ací tot és més car, però si traiem càlculs, la pujada de preus al nostre país fa que Bèlgica guanye aquesta batalla”.

En el seu balanç positiu afegeix que el sistema sociomèdic belga és molt bo, amb una cobertura del 90% de les despeses mèdiques i socials. A més, entusiasmada, conta que els centres veterinaris també entren en el mateix sobre, per la qual cosa el 90% de les despeses de mascotes està cobert per l'Estat.

Finalment, López comenta que Bèlgica també té el seu punt fort en l'àmbit acadèmic. “L'educació és trilingüe, amb francés, neerlandés i alemany com a llengües oficials. Els estudiants aprenen els tres idiomes i això els dona un avantatge significatiu en el mercat laboral. Poden arribar a parlar quatre o cinc idiomes”, assegura.

Amb tot això, des de la seua arribada a Brussel·les, l'ontinyentina ha enfrontat desafiaments i ha trobat oportunitats que han enriquit la seua vida professional i personal. Amb cada visita a Ontinyent, porta amb si experiències i aprenentatges que reflecteixen el seu esperit aventurer i, també, moltes ganes de prendre el sol i carregar les piles amb un bon arròs al forn.