Va haver fa dècades un carrer a Ontinyent que reunia tal quantitat de comerços i serveis que els seus veïns no necessitaven eixir d'ell per a proveir-se d'allò més necessari per a la vida. Perruqueries, carnisseries, forn, taller de reparació de motors, botiga de comestibles, sabateria, espardenyeria, estanc, sastreria, serveis mèdics, telègrafs, l'església de Sant Miquel... fins i tot una "tasca" per als pocs moments d'oci. Tota la relació de serveis i comerços que apareix a continuació, segur que no està completa al 100%, però és una bona aproximació a un carrer que era el centre comercial de la ciutat.
No es tracta d'un conte, sinó del carrer Tomás Valls a l'Ontinyent dels anys anteriors i posteriors a la Guerra Civil i els anys 50 i 60.
Són poques les persones que van treballar en aquell carrer que queden amb vida. Un d'ells és Enrique Gilabert, conegut com “Panís”, qui als seus 87 anys detalla els comerços i establiments que reunia este carrer, fet impensable en l'actualitat, donat el seu estat. Així, baixant el carrer Tomás Valls, a la dreta, estava la primera de les moltes perruqueries d'aquest carrer, anomenada Perruqueria “El bolaor”. Li seguia la botiga de comestibles “La Escolana” (actual núm. 69), i a continuació, en el 67, el cantó l'ocupava un estanc (que anteriorment havia estat carrer a baix). Al xicotet carreró que forma també part de Tomás Valls anaven les persones que volien comprar llet, ja que allí hi havia una vaqueria.
Especialment prolífic va ser el carrer quant a perruqueries, fins al punt que estaven situades una al costat de l'altra, com és el cas de les perruqueries Vicente i Blanco. Qui necessitara buscar un segur, també el podia trobar en aquest carrer, amb Seguros El Ocaso.

Seguint la baixada, al cantó se situava la botiga que venia teles a la ratlla”, és a dir, a terminis, explica Enrique Gilabert. Regentada per el “tio Cabello”, posteriorment va ser venuda a Godofredo Fernández. Aquest establiment en època posterior va passar a ser un quiosc.
En el que és actualment el número 45 hi havia una altra perruqueria d'homes, mentre que en el número 43 hi havia un llanterner, amb la peculiaritat que dins del propi establiment una altra família es dedicava a la venda de tabac, recorda Enrique Gilabert, durant el passeig per este carrer.
I així arribem a “Casa Panís”. Encara que Enrique Gilabert va començar a treballar als 11 anys en una fàbrica, quan tenia 14 el seu avi va convéncer a la seua mare perquè s'incorporara al negoci família “Casa Panís”, en el qual fabricaven plaques de pedra artificial. Allí va treballar fins a 1990.
En l'espai que actualment és un solar perquè van derrocar les cases fa algun any estava la sastreria Sanchis i un sabater que arreglava sabates. Per a qui podia comprar unes noves el carrer Tomás Valls albergava la sabateria Chiquitín (en l'actual núm. 31), mentre que poc més a baix se situaven la botiga de llums i “El Seco”, perruqueria masculina.
El carrer també tenia, i actualment conserva, una església, la de Sant Miquel, així com una botiga d'electrodomèstics, Lloret, just al costat.
Teixits Moliner i la tasca “Chorri” són alguns dels altres comerços de la part baixa del carrer Tomás Valls, un carrer que, recorda Enrique Gilabert, acollia actes com la processó de la Mare de Déu del Pilar o les danses també per esta festivitat. Que fora un carrer en pendent no era obstacle ni per a anar a comprar ni per a dansar.
Situats de nou en la part alta de Tomás Valls, però ara en el costat esquerre, el primer comerç del carrer era l'ultramarins “El Hermano”, un dels últims que va sobreviure en este carrer (potser perquè també tenia entrada per la plaça de Santo Domingo); a continuació, dues carnisseries, “La Roja” i “La *Rulla”, aquesta última més dedicada a la carn de pollastre i conill. A continuació, la sastreteria Ureña i el Cine Onteniense (conegut també com a Cine Pere) així com una casa on tenia la caserna la Guàrdia Civil. Tots estos últims edificis són actualment un aparcament.
Seguint el trajecte, l'espardenyeria Casa Rogeli, on no sols venien espardenyes, sinó també va vindre. Dels pocs rètols que actualment encara queden destaquen la carnisseria F. Torró (en l'actual número 34), i el forn-panaderia “San Casimiro”. A prop, al cantó, fabricaven sabates que venien al públic.
La varietat de comerços i serveis d'este carrer era tal que fins i tot albergava un taller de reparació de motors. Per a l'oci, en aquest costat del carrer estava el bar Peret, així com una tasca. Si bé les perruqueries masculines van proliferar, Enrique Gilabert tan sols recorda una perruqueria femenina, “Casa Rafael” (en l'actual nº24). A continuació, un electricista i en el nº18 “El taronjero”, que proveïa de fruites i verdures als veïns del carrer. Ja en la part final del carrer, l'auxili social, que posteriorment va ser el Bar Central, la consulta del doctor Rafael Galiana Cerdà i “Casa *Bovi”.
Encara que sense concretar quan va començar el declivi del carrer, Rafael Gilabert si que té clar que a mesura que els regents dels diferents comerços es van jubilar o van morir, es van veure abocats al tancament, atés que no van trobar continuïtat en la següent generació familiar. El tancament de molts d'aquests comerços va ser gradual, fins que actualment, del carrer Tomás Valls tan sols queden els records de persones com Enrique Gilabert, qui no sols va treballar allí entre 1948 i 1990 sinó que a més, també va viure durant molts anys en el propi carrer.