Ricard Gallego: “Els delinqüents són els que ens van denunciar” - loclar

Del diari “El Mundo” extrac aquest paràgraf d'una crònica signada per Iván Pérez, donant compte del canvi que es va produir en la Diputació de València quan Jorge Rodríguez va accedir a la seua presidència: “… L'alter ego de Jorge Rodríguez és Ricard Gallego, un llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i Màster en Comunicació Política i Electoral per l'Autònoma de Barcelona. Gallego, que va cobrir durant 16 anys la informació d'Alfonso Rus. Treballava en el diari Levante-EMV -1992-2011-, com a delegat en la Costanera i la Vall d'Albaida quan Jorge li va oferir l'oportunitat d'embarcar-se en el seu projecte polític. El periodista va quedar captivat amb la serietat i la sensatesa del hui president i la seua visió política trencadora. Després de 20 anys denunciant el que altres gestors públics no feien bé, es va trobar amb un que anava de cara i es va sumar a la seua causa.

L'alegrada imatge de Jorge i Ricard, arribant junts a l'Ajuntament d'Ontinyent el 30 de maig, poc després de conéixer l'absolutòria sentència del cas Alqueria, és la de dos amics que celebren joiosos la fi d'un insuportable malson patit i compartida.

- Una alegria indescriptible i, al mateix temps, molta ràbia per haver hagut de passar per tot això sense cap necessitat. La notícia ens va arribar mentre estàvem reunits Jorge, Natàlia i jo parlant del nou govern municipal, la Diputació… Jorge va rebre la telefonada de Manolo Mata i de seguida vaig saber que era la sentència. Van ser uns instants que no oblidaré mai, com la rebuda el dia després de la detenció a Santo Domingo. Encara em posa els pèls de punta quan ho recorde.

- El més important és que deixa clar que la nostra actuació en Divalterra va ser impecable. Que la creació d'una estructura d'alts directius “va permetre ampliar significativament la seua activitat sense que ho fera el pressupost”, diu textualment. I que, com sempre vam sostindre, el cas Alqueria era a l'inrevés: els delinqüents són els que ens van denunciar. És una sentència demolidora per al fiscal i el jutge instructor en la qual el Tribunal empra fins i tot la ironia per a desmuntar les acusacions. Arriba a dir que com és possible que l'agent de l'UDEF que porta la investigació, que té formació en Biologia i Geografia i Història, es dedique a sentar càtedra en matèria de dret laboral quan ni els catedràtics de la matèria es posaven d'acord.

- A Ximo Puig li va caure la careta en eixa intervenció. Al ja ex president se'l coneix poc de portes cap a dins i als tipus que l'envolten, menys.

- Sempre hem cregut que es va produir la tempesta perfecta contra Jorge. A Madrid, el PP havia perdut un mes abans el Govern per la corrupció de Gürtel, els pocavergonyes dels denunciants sabien que tenien els dies comptats en l'empresa per corruptes, al Palau de Ximo Puig veien com una amenaça el bon cartell de Jorge Rodríguez i Ábalos no el podia veure des que no es va plegar al seu manejos en el nomenaments d'assessors en la Dipu. Així que a tots els nostres enemics, més que adversaris per la seua manera de conducta, els va vindre bé eixe desplegament policial antiterrorista i la instrucció del jutge i el fiscal per a intentar acabar amb la carrera política de Jorge. La sentència posa a tots en el seu lloc.

- Mai. Crec que estic al costat del millor polític espanyol del moment, el més capaç però, sobretot, el més íntegre que conec. La gent d'Ontinyent ho sap i per això mai va dubtar de la seua honorabilitat. El periodisme hauria de fer una reflexió. En el cas Alqueria, els grans mitjans no han estat a l'altura. Ens van condemnar des del primer minut. Diria que, com a poc, han fet el ridícul.

- Sí, ho sabia, l'enveja és molt corrosiva. Els nostres enemics van expandir esta mentida per a acabar amb l'escut de Jorge. Ho sent per eixos mediocres, però la sentència diu textualment: “és clar, per tant, que [Ricard Gallego] no va participar en les contractacions”. A més, és que era impossible perquè jo estava centrat en Presidència i no en l'empresa pública. És com l'episodi aquell que se m'atribuïa a mi d'haver insultat a un dels denunciants en un consell d'administració. És que no apareix ni en la sentència. Una falsedat més.

- Buf, m'hauria encantat haver tingut l'oportunitat d'escriure una crònica així. El que ha de saber la ciutadania d'Ontinyent és que està vivint moments històrics que es recordaran durant dècades.

- Si en les circumstàncies excepcionals en les quals va nàixer el partit ha obtingut alcaldies i un diputat provincial, es pot pensar que té un gran futur amb la nova normalitat. És exportable a altres municipis i a altres comarques, com s'ha vist. Hi ha molta gent que ens veu com un partit necessari per a no perdre l'esperança.

- Hi ha moltes, però la més transformadora i audaç és la de la Cantereria, sens dubte. La ciutadania no sap tot el treball que hi ha darrere i el difícil que va ser prendre la decisió. Per alguna cosa el Ministeri de Medi Ambient l'ha posada com a exemple de lluita contra el canvi climàtic des d'un ajuntament. Eixos projectes són els que ens distingueixen.

- Igual que el projecte de la Cantereria, el clúster tèxtil sanitari és un exemple de com des d'un ajuntament es pot incidir directament sobre l'economia local en una pandèmia. Tenim un sector empresarial envejable que de seguida va posar tot de la seua part per a afrontar la crisi sanitària braç a braç amb l'ajuntament i això és una cosa que mai oblidarem. Per contra, va ser una llàstima que des de la Generalitat la que podia donar-nos suport només va fer que posar palos a les rodes i portar avions de la Xina. No ens van donar cap ajuda al clúster sanitari.

- Primer que res, cal posar en valor que dels 266 municipis de la província, serà Ontinyent el que decidisca el govern de la Diputació de València. No tenim un escó més, tenim “l'escó”, i d'això cal sentir-se ben orgullosos.

Respecte a qui secundarem, encara és prompte perquè les negociacions començaran quan es constituïsquen els ajuntaments, a partir del dia 17 de juny. La ciutadania està tranquil·la perquè sap que el seu vot està en bones mans i la nostra diputada, Natàlia Enguix, farà el millor per als interessos d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida.

- (Riu) He fet centenars d'entrevistes en la meua carrera com a periodista, però la veritat és que fer-me una pregunta, la que siga, em semblaria pretensiós. No. Acabaria dient allò de “no hi ha més preguntes, senyoria”, que ja hem hagut d'aguantar el que no està en els escrits per culpa d'uns delinqüents sobre els quals sí que hauria de caure el pes de la justícia.