Rubén Garrido: "En Argentina mai vas a estar a soles" ('Ontinyentins pel món') - loclar

- Vaig estudiar Història en la Universitat Autònoma de Madrid, amb l'especialització en Història Llatinoamericana. Vaig acabar la carrera i el mercat laboral estava molt mal en Espanya. Vaig buscar opcions i vaig estar dos anys a Anglaterra treballant en restauració, vaig estalviar i vaig estar pensant com programar un viatge a Amèrica Llatina amb la idea que, en acabar el viatge, decidiria on realitzaria el postgrau. En l'últim moment, em va eixir l'opció d'estudiar Relacions Internacionals en la facultat Llatinoamericana de Ciències Socials d'Argentina. Anaven a ser en un principi dos anys, però em vaig quedar. 

- Estic treballant a partir del postgrau en Relacions Internacionals, en la secretaria d'Energia del Ministeri d'Economia. És un treball públic, però no tinc encara la plaça, que requerix un procés més llarg. A més, done classes de Batxillerat en una escola d'alumnes en el barri de La Boca.

- Visc en un apartament amb la meua parella. Estem units convivencialment, seria com una unió de fet en Espanya, que no estàs casat, però que convius i esta categoria és reconeguda oficialment.

- Buenos Aires és una ciutat al que migra molta gent d'altres països, Uruguai és molt comú, també hi ha xilens, brasilers, veneçolans, colombians... Venen molts per qüestió laboral, però també educativa, perquè no pagues res, és gratuïta. Per això, al principi quan vens, és molt fàcil trobar lloguer compartit, però molt difícil llogar de manera particular. En el meu cas, com la meua parella és argentina, he tingut més facilitats, perquè et donen "garanties", ja que deus anar al banc a que t'avalen, etc. 

- Quant a l'ambient laboral, em pareix que té coses positives pel que fa a que et permet certa experiència labora sense tant de títol acadèmic. En canvi, ací deus mostrar-ho més en el dia a dia. Per altre costat, en el tema de la restauració, per exemple, hi ha molt de companyerisme.

- Hi ha molta cultural del bar, de fet, és un país colonitzat per espanyols i culturitzat per italians. Ací la vida nocturna no para, és igual o més que a Espanya. Hi ha una cultura molt mediterrània, d'estar al carrer. Una de les coses que més em va cridar l'atenció en arribar és que en Argentina mai vas a estar a soles; a la gent d'ací, quedar després de treballar no li costa res, per exemple, però en Espanya igual costa un poc més. 

- La gent és molt oberta i graciosa, es reunix molt en família i amics. Ací es juga molt amb el sarcasme, i nosaltres a voltes no l'entenem. A mi m'ha passat i ho he vist en altres espanyols, que ho agarrem molt literal tot. Ells són un poc com italians del sud. 

- Ací, en Argentina en general, hi ha molta dependència del menjar de La Pampa, hi ha molta carn de vaca i empanades, però també hi ha molt de vi, i diria que és més comú beure'l que en Espanya. O també destacaria l'oli argentí. També hi ha curiositats com en San Pedro, que és la capital nacional de l’ensaïmada perquè va haver població balear, etc. 

- Molt bona. Al principi em xocava, perquè hi havia gent d'Argentina que em deia que era espanyola també. I, clar, és perquè els seus iaios eren espanyols o algú de la família. Hi ha molts vincles familiars amb Espanya. 

- Crec que he anat per fases. Quan vaig arribar m'agradava Buenos Aires, em pareixia tremenda, massa gent. Després va vindre una època d'enamorament, i després va ser com un equilibri entre ambdues coses. Com a negatiu per a mi, és no tindre la serra de Mariola prop, ja que deus anar-te'n a Los Andes, i està prou lluny. 

- Vaig anar en març d'este any, i portava quatre anys sense tornar. No obstant, és complex, m'agrada Ontinyent i sóc qui sóc per estes arrels, però també la distància pesa, a pesar que hui en dia no és com abans. A voltes preferisc aprofitar en vacances i viatjar per ací, a Brasil, Xile, Bolivia... Està bé tornar, però ara estem en hivern i en Espanya en estiu, el que afecta també a les vacances. 

- Abans s'utilitzaven les cartes, i ara la sort que tenim és que totes les setmanes parle amb els meus pares per videoconferència o WhatsApp, i amb els meus amics igual. Estes ferramentes tecnològiques són un avantatge a dia de hui.

- Mai pots dir mai, però al menys hui, no té sentit que deixe el que tinc ací, tant familiar, d'amics, com laboral. Potser que algun dia sí, però hui per hui, estic molt bé ací.