Els exteriors del Círculo Industrial y Agrícola de Ontinyent, al carrer Major, van ser l’escenari de la primera “Nit a la fresca” organitzada per esta entitat. L’activitat, que té com a objectiu revitalitzar el Círculo, va tindre el tren com a objecte de debat.
La taula redona, moderada pel president del Círculo, José Luis Torró, va tindre a Basilio Álvarez, Samuel Martínez, Óscar Armengol i a Jorge Rodríguez com a participants.
L’estudiós del tren Basilio Álvarez va ser molt clar en afirmar que el tren que unix Alcoi, Ontinyent i Xàtiva amb València “porta 36 anys al corredor de la mort”. Álvarez va fer un breu repàs dels inicis de la línia i també va destacar com a primers dels anys 80 es va tancar l’estació de mercaderies d’Ontinyent i es va voler traslladar els tallers Miró Reig d’Alcoi. El tercer pas era tancar la línia. Basilio Álvarez també va recordar la figura de José Campo per portar el tren a estes comarques, mentre que el cronista de la ciutat, Alfred Bernabeu també va intervindre per explicar la gestió que Luis Mayans va fer per intentar que la línia que uniria València amb Madrid passara per Ontinyent i des d’ací arribara a Almansa, fet que finalment no es va aconseguir.
Per la seua part, Samuel Martínez, portaveu de la plataforma “Indignats amb Renfe” oferia algunes dades molt aclaridores: a l’any 2018, del total de diners invertits en infraestructures ferroviàries, el 80% va ser per a l’AVE, amb sols un 3’6% del total d’usuaris, mentre que el tren convencional, amb un 96% dels usuaris sols va rebre un 20% d’inversió.
Samuel Martínez va criticar que després de la pandèmia Renfe haja deixat tan sols dos trens diaris per sentit, front als 4 que hi havia anteriorment. La plataforma ha calculat que els milions invertits en AVE li costen a cada espanyol 1.200 euros, explicava el seu portaveu, que apostava per invertir eixes quantitats en el tren convencional, “el que haguera fet que tinguerem el millor tren convencional del món, adaptat a l’ample de via europeu i tot electrificat”. Martínez també apuntava a la falta de voluntat política d’incentivar el tren.
Interessant també van resultar les aportacions de l’enginyer Óscar Armengol, qui recordava que a l’any 2030, per normativa europea, tots els països hauran de moure el 30% de les seues mercaderies en tren o transport fluvial, xifra que pujará al 50% en 2050. Davant este fet, Armingol es preguntava si els territoris amb una bona infraestructura ferroviària tindran avantatges. L’enginyer també proposava que una vegada el tren procedent d’Alcoi arribe a Xàtiva puga gastar la plataforma d’alta velocitat, el que retallaria el temps de viatge. Per a este fet, seria necessària la renovació de la via a ample internacional. Donat que una reforma de la línia seria molt costosa, Armengol proposava fer-la per fases, amb una planificació anual.
Aprofitar sinèrgies amb els campus universitaris d’Alcoi i Ontinyent va ser altra de les propostes.
Per la seua part, l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, va recordar les reunions mantingudes els últims anys amb responsables del ministeri de Foment i de Renfe, en les quals se’ls ha explicat que l’argument de no invertir perquè té pocs passatgers no és acceptable perquè realment la línea és deficitària pel mal servei que dóna. Jorge Rodríguez destacava la importància del tren per evitar l’aïllament, atraure i retindre talent. L’alcalde d’Ontinyent també instava Renfe/Adif a fer una major difusió i promoció del tren. Jorge Rodríguez reconeixia la seua preocupació per l’estat actual del tren i el seriós risc de la seua desaparició, però animava la ciutadania a seguir reivindicant-lo. A continuació, es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent.
