L'ontinyentí Beltrán Ferri Soler va entrar a treballar com a cambrer per a guanyar uns diners extres i va acabar aparcant els seus estudis de Filologia per a convertir-se en especialista en cocteleria i sommelier, aprenent de la mà de grans referents del sector

Beltrán Ferri Soler, de 38 anys, va començar Filologia Hispànica convençut, per inèrcia, que era el que tocava en eixe moment, però entrar en el món de l'hostaleria li va fer canviar la visió de tot.
Va començar com a cambrer per a guanyar-se uns diners extres en el bar Jauja d'Ontinyent, de la mà de Jordi i David, dos germans que van confiar en ell des del primer moment. “Per a mi ells i el seu pare, Santi, són un referent”, comenta. Allí va aprendre que l'hostaleria és tot un art i que fins al simple fet de tirar una canya té la seua tècnica.
Beltrán va anar descobrint, quasi de manera natural, que l'hostaleria se li donava bé. Tant era així que, allà pel 2013, David i Jordi li van oferir formar part del projecte Llámame Lola. Beltrán es va convertir en un dels gerents d'aquest modern bar de tapes i copes d'Ontinyent. “Em vaig adonar que la meua aposta vital i el que m'apassionava era l'hostaleria”, relata Beltrán.
Així les coses, va aparcar la Filologia, de la qual realment només li falten tres assignatures per a acabar, per a dedicar-se de ple a aquesta professió, que tenia “alguna cosa” que li injectava il·lusió cada dia. Va començar a formar-se i va fer el seu primer curs de Cocteleria. A partir d'ací, Beltrán va aprendre que allò d'agitar la coctelera i llançar-la a l'aire és per al públic un espectacle, però que en la pràctica es tracta d'una tècnica. “El ‘shake’ o agitat, és com l'escarciat; depenent del resultat que vulgues obtindre, utilitzes l'una o l'altra tècnica”, explica.
Així, de fer mojitos amb els amics va passar a aprendre elaboracions més complexes, arribant fins i tot a guanyar el primer premi en el regional del Concurs Rutte Gin, amb el còctel ‘Rutte Autumn Tree’, i el segon en el nacional, i es va convertir en un dels fundadors del Barcelona Rum Club.
Que quin és el seu còctel preferit? Beltrán reconeix que, encara que ens sone més el Daikiri o el Margarita, ell aposta per la cocteleria amb vins de Jerez, una de les seues especialitats, amb fermentats o amb café. I que la tendència mundial actual passa per la cocteleria ‘healthy’ (o saludable), amb ingredients com la kombucha o el tepache, originaris de Mèxic, i el ‘day drinking’ amb begudes de baixa graduació.

Formació amb els millors
La seua set d'aprendre prompte el va portar a iniciar el Màster Superior de Sommelier, del CETT_UB Tourism & Hospitality, Education/Research de Barcelona, on va rebre formació per part de referents del sector. Aquest vol li va fer abandonar, no sense tristesa, el Llámame Lola, cosa que els seus socis van entendre a la perfecció, i es va traslladar finalment a Barcelona junt a la seua parella.
Des d'eixe moment, 2016, fins ara, l'ontinyentí no ha parat de formar-se amb diferents cursos, entre ells, de pastisseria tradicional, de café i de fermentat. Va estar en Hawker 45, on va aprendre al costat de tot un referent de la cocteleria: Javier Caballero, els inicis del qual en el sector van ser molt semblants als de Beltrán, ja que va començar d'ajudant de barman per a traure una mica de diners per a estudiar Educació Física.
D'ací, Beltrán va saltar a un dels millors restaurants de la ciutat, el Racó d’en Cesc, especialitzat en cervesa artesanal i maridatge per a realitzar pràctiques, i poc després va treballar en Vistro 49, bar de vins i cocteleria a l'Hotel Ohla, de 5*. Allí va aprofundir en el món dels vins naturals al costat del prestigiós sommelier Florian David.
El seu últim treball va ser com a bar manager en la cocteleria Balius, portant la gestió integral del local, i la dificultat del covid-19 pel mig. A pesar que la situació de pandèmia està afectant el sector, el ontinyentí no pensa parar, i està projectant el seu futur amb un Curs de Màrqueting i Gestió a l'Escola Hofman per a professionalitzar-se en tots els àmbits.
Tirant la vista arrere i sobre si es penedeix o no d'haver aparcat la carrera, no fa falta ni preguntar-li, ja que, tal com destaca “l'hostaleria significa per a mi dedicar-me al que m'agrada, alçar-me cada dia i ser més feliç”, conclou.