Vicente Revert: “El major miracle viu de Sant Vicent és el col·legi d'orfes” - loclar

- Vaig estudiar Biologia a València. Primer vaig estar treballant uns 25 anys en el col·legi del Carmen, en Benicalap, de les Filles de la Caritat. Em vaig implicar molt en la formació de professorat i famílies en el que llavors era FERE. A partir d'ací, el Col·legi Imperial de xiquets orfes Sant Vicent Ferrer em crida per a incorporar-me en un moment en el qual anaven a construir un col·legi de nova planta, per a primària i secundària. El projecte era el de crear un col·legi amb un model únic, que atenguera als xiquets 24 hores al dia. Estem parlant de setembre de 2001. Així, porte 18 anys de director, càrrec que no havia tingut mai abans. Era un repte, però cal arriscar-se. Al mateix temps, era l'oportunitat de muntar un col·legi diferent. També sóc doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació, per a mi era una oportunitat de crear un projecte nou, des de 0. Optem per un model totalment diferent, sempre dins de la premissa del Patronat: el col·legi havia de ser un model únic per als xiquets amb problemes soci-econòmics greus. 

Cal tenir en compte que es van canviar els estatuts per a no solament atendre a xiquets orfes sinó també a aquells que estan “equiparats amb l'orfandat”. Aqueix equiparament obria les portes a noves realitats soci-familiars: fills de mares abandonades, separacions dràstiques en les quals els xiquets pateixen la pèrdua d'un progenitors.

Molts d'aquests xiquets patien fracàs escolar. El sistema educatiu d'estudiar-pissarra no els afavoria, perquè no tenien quasi ningú que els signara les notes... Fins i tot tenien una competició per vore qui era el que més suspenia. 

L'altre repte de la nova etapa en les instal·lacions de Sant Antonio de Benagéber era que les famílies de la zona volgueren portar als seus fills a aquest col·legi. Encara que al principi va haver-hi alguna reticència, aconseguim formar un equip de professors que ens hem dedicat a la innovació educativa, a donar les classes de manera diferent, adaptant el currículum a la personalització dels alumnes. Va tenir efecte, a poc a poc vam demostrar que el model era efectiu i que tant els interns com els externs podien progressar.

El model ha acabat sent molt divers. Pensem que la diversitat de l'alumnat enriqueix tremendament l'educació. Em referisc a diversitat social, cultural, de procedència... Tenim alumnes estrangers, però també uns altres procedeixen de diferents parts de tota la Comunitat Valenciana. Ací a Ontinyent viuen excol·legials, per exemple. 

- Cal tenir en compte que el col·legi el va fundar Sant Vicent: en 1410 va haver unes disputes entre diverses famílies, amb matances incloses. Sant Vicent es va trobar en el carrer amb els coneguts com “xiquets perduts”, així que va encarregar a una confraria, “els beguins”, que s'encarregaren d'ells. És el col·legi més antic d'Europa, potser del món. Col·legis tan famosos hui com Eton va ser fundat algun any després amb la mateixa concepció. Encara que actualment no ho és, manté algunes places per a xiquets de nivell social baix. El col·legi no va parar mai, ni en temps de guerra. Per exemple, quan durant la Guerra Civil el govern va estar radicat a València, els xiquets del col·legi van ser els que van cantar el sorteig de la Loteria Nacional. El famós col·legi de San Idelfonso és més tardà, però similar en concepció. 

- Pel col·legi han passat més de 30.000 xiquets orfes. Sempre va ser un col·legi molt avançat. Per exemple, quan a les xiquetes quasi no se'ls tenia en compte, el col·legi ja les atenia i els ensenyava. Els primers xiquets que van aprendre a llegir a Espanya van ser els de el Col·legi Imperial de xiquets orfes Sant Vicent Ferrer. El col·legi ha anat adaptant-se a la realitat del moment. Per exemple, quan van sorgir els ordinadors, els alumnes van tenir al seu servei aquests equips.

- Cal tenir en compte que després d'una primera etapa en la coneguda com a “finca de ferro”, enfront de Sant Agustín, posteriorment el col·legi es va traslladar al carrer Lauria, on després estaria Galeries Preuats i actualment El Corte Inglés. Ací en el seu moment va estar la casa de l'emperador. Felipe IV va ser qui va donar la Casa Imperial de la Misericòrdia, d'ací el nom d'imperial. En 2010, pel 600 aniversari, una representació del col·legi va visitar Sarsuela i la Generalitat Valenciana li va donar al col·legi la medalla d'or.

- L'edifici del carrer Lauria es va enfonsar, fins i tot va matar a una de les Filles de la Caritat, que han servit al col·legi durant més de 150 anys. Açò va suposar un moment molt difícil, el col·legi va passar per diferents seus fins que finalment es van comprar els terrenys on està el col·legi actualment.

- Sí, per exemple, el clavari-director de llavors, José Sastre, se'n va anar a Barcelona per a intentar una entrevista amb Dalí, que va aconseguir a París, on li va demanar que aportara un quadre per a poder-ho subhastar i recaptar fons per al col·legi. Dalí va accedir i va aportar un quadre, encara que no sabem actualment on està. El col·legi és una fundació que té un patronat, presidit pel Cabildo de la catedral de València; el secretari el designa el Col·legi de Notaris, i també estan representats l'Ajuntament i la Diputació de València.

- Sí, enguany s'ha declarat l'Any Vicentí, perquè el 5 d'abril de 2019 es compleixen 600 anys de la mort de Sant Vicent Ferrer. La capella del col·legi és temple jubilar, ja hem rebut a algun pelegrí. De fet, el col·legi custodia la relíquia més preuada de Sant Vicent, que va anar un regal de la diòcesi de Vannes i el poble francés, on el sant va morir, tan sols 9 anys després de fundar el col·legi.

Hui en dia encara es representen molts miracles de Sant Vicent, però per a nosaltres, el major miracle viu de Sant Vicent és el col·legi, perquè ha perdurat sense interrupcions durant més de 6 segles, per a atendre a la joventut valenciana. Anar al col·legi i veure als xiquets, que les famílies puguen servir-se d'aquest recurs és alguna cosa molt especial. Hem preparat la recepció als pelegrins i tenim una exposició històrica. A més, hi ha una exposició itinerant que passarà per totes les vicaries.

- En l'internat tenim quasi 100 xiquets, entre primària, secundària, alguns de batxillerat i FP, que van a l'institut del poble i fins i tot tenim alguns universitaris. A aquests últims se'ls facilita un cotxe perquè vagen a la facultat. En el col·legi tenim 300 alumnes, dels quals orfes són 85 i la resta procedeixen de San Antonio i els pobles del voltant. Açò suposa una mescla i una oportunitat. El col·legi Sant Vicent Ferrer té en la convivència i la diversitat un valor clau. Els nostres xiquets conviuen amb els xiquets dels voltants, no és un col·legi especial, sinó ordinari. Els externs aporten novetats als interns. Des de l'altre costat, les famílies valoren que els seus fills puguen compartir aula amb xiquets que han tingut unes circumstàncies diferents, perquè així aprenen a valorar el que tenen.

- És excel·lent. No hem tingut mai cap problema ni convivència ni tampoc de racisme. Tenim 5-6 nacionalitats en el col·legi, molts d'ells són de Guinea Equatorial. L'internat funciona solament en període escolar, no és permanent. Els caps de setmana els xiquets tornen a casa, amb la seua família, encara que siga la seua família extensa. Els xiquets que no tenen família estan tutelats per la Generalitat, són casos que no estan en la nostra franja. Amb l'internat, estem ajudant a les mares, perquè en ocasions, tenen treballs que els impedeix atendre bé als seus fills. Així, el xiquet està 4 nits en el col·legi i 3 nits a casa. Açò suposa que tornen al seu ambient i a la seua família. En aquest moment, el col·legi té totes les places cobertes i té molta demanda.

- És un col·legi molt avançat. Per exemple, no tenim llibres ni pupitres, sinó que hem creat espais nous, qualsevol espai pot ser lloc d'aprenentatge: en els passadissos hi ha llocs d'ordinadors, l'esbarjo ho controlen els alumnes de 6º, amb una gamma d'activitats, sempre enfocades al fet que tots participen.

El treball en les aules és cooperatiu, les proves i els exàmens són una part més, però també hi ha portfolio, presentacions, es treballa molt l'exposició oral... No tots els alumnes han de fer el mateix, sinó que en funció de la seua realitat i el seu interès, pot treballar unes coses mentre els seus companys treballen unes altres. Tenim 2 o 3 professors per aula, els psicòlegs estan en l'aula, observant tot el que està passant, açò dóna una visió molt més real. Som l'únic col·legi que té tutories verticals des de fa 7 cursos: un tutor no està encarregat d'un aula, sinó que té 16 alumnes, però de diferent curs. Açò ha suposat augmentar més el que jo anomene “soci-esfera” ja que els alumnes no solament coneixen als seus companys d'aula, sinó també als d'altres cursos i s'ajuden entre ells. Tot açò comporta la necessitat de més espai i més tutors, però dóna resultats.

No tenim llibres de text, perquè el que gastem són recursos visuals, escrits i sonors perquè els alumnes treballen. 

Ara es parla molt de neuro-educació. Si la ciència ha descobert certes coses bones, per què no posar-les en pràctica? Tots aquests avanços intentem aplicar-los. Els xiquets no estan mai parats, tot el moviment provoca que aquesta metodologia funcione.

- A causa de les difícils circumstàncies que han passat durant la seua infància, els xiquets interns són molt hàbils socialment, tenen molta desimboltura. Açò, sabent-ho educar, és un talent, perquè saben intuir ràpidament on hi ha negoci. Hem tingut casos d'interns que ara tenen unes empreses o projectes emprenedors que els van molt bé. En ocasions, la crisi es pot veure com alguna cosa negatiu, però també cal veure-la com una font d'aprenentatge, que puga servir per a millorar el talent. La nostra missió és educar eixe talent, fomentar les intel·ligències que cadascú té. Quan un xiquet ha travessat problemes, el primer és rescatar a la persona, que aprenguen allò en el que tenen més interès. Per açò, és un col·legi molt creatiu, amb moltes arts plàstiques, toquem moltes disciplines. Molts equips directius s'han interessat per la nostra manera de treballar.

- No m'he desvinculat mai de la ciutat, perquè mon pare i la meua família viuen a Ontinyent, tots els caps de setmana torne a Ontinyent. En la parròquia de San José he col·laborat en els juniors i des de fa uns anys porte la coordinació dels juvenils i els confirmandos. Enguany s'han confirmat 176 joves, la qual cosa crec que demostra que la cosa funciona. A San José, en Confirmació tenim quasi al 50% dels adolescents de 3º i 4º d'ESO d'Ontinyent. El col·legi requereix una dedicació molt gran, per la qual cosa no em deixa temps per a molt més.