Esta nit en què els Reis Mags faran que torne a ser màgica pot ser que tu, per la teua condició de descregut, no seràs capaç de valorar ni estimar quant sentiran tots els xiquets al pas de les seues majestats pels nostres carrers. Tu segueix amb els teus escepticismes i manies, però deixa de contagiar-nos amb el teu malhumorat pessimisme i que els altres puguem sentir les sensacions que només vam poder viure de xicotets en la nostra desbordada imaginació. Perquè fa anys els Reis arribaven a Ontinyent de manera quasi clandestina, mig amagats, sense una fantàstica cavalcada com la que en les últimes dècades podem veure, i que ens permet als ja majors sentir idèntica admiració amb què les criatures els veuen passar.
Sí, sí, arribaven “per la costerita” i ja Jacobo s'havia convertit en un personatge nostre, del qual no aconseguisc saber, per molt que ho pretenc, ni quina és la seua procedència, ni quan i perquè va vindre a Ontinyent per a quedar-se com un dels nostres personatges més estimats. Pels anys seixanta del passat segle, els Reis Mags no havien inclòs encara a la nostra ciutat en la ruta de les grans ciutats que visitaven cada vesprada-nit del 5 de gener.
I ens havíem de conformar – quin remei— amb contemplar la desfilada matinera d'un Jacobo a bord d'un cotxe descapotable de color roig. Bé prompte vaig descobrir que ell era Miguel Sarrió, que tenia una botiga, El Cadenat, situada en la placeta de Sant Jaume. Sarrió era d'eixos ontinyentins que no sabia, ni volia, dir mai que no quan se li demanava s'implicara en la nostra festes i els nostres costums. D'aquí ve que en repetides ocasions recitara els versos de Cervino i Ferrero com a ambaixador d'ofici o de mèrit. Conéixer la identitat del personatge de Jacobo, del qual vaig donar compte als meus germans a l'hora del dinar, es va trobar immediatament amb un rotund desmentiment paternal, que vaig acatar amb filial resignació, no anara a desconcertar als Torró més xicotets.
Servidor ha tornat, un any més, a ser ajudant de Jacobo en el Col·legi Pureza de María. Ho vaig posar per escrit ací mateix fa quinze dies, dient que és un encàrrec al qual resulta impossible sostraure's, per ser una impagable oportunitat d'enriquir-se amb la força que t'arriba des de les netes mirades dels més xicotets, tots ells pura il·lusió i trèmula sorpresa, en vore tan de prop a qui els saluda en nom dels Reis Mags i recull de les seues mans les cartes.
En els anys huitanta un grup d'amics que reunien les qualitats i qualitats de ser ontinyentins, festers i entusiastes de totes les nostres festes i tradicions, va decidir organitzar una cavalcada en gran dels Reis Mags. Comptaven amb l'experiència anterior d'unes primeres cavalcades organitzades per la Societat de Festers de Moros i Cristians. He demanat ajuda per a poder nomenar a quants més millor d'aquells pioners. Em recorden i anote els noms de Pepe Guerola Albero i el seu germà Antonio; Enrique Galiana El Ñoño; Pepe i Javier Niñerola Company; Paco Borell; Joaquín Reina Ruiz; Pascual Fita; José Guerola Martínez; Ángel Bordera; Salvador Calabuig; José María Pastor Figuera, Salvador Pla; Pedro García Parra; Rafael Guerola Gandia… hi ha més, sí, amb els quals quede en deute i tindran el seu degut reconeixement.
Els uns i els altres, implicats fins a la medul·la. Com ho va estar el recordat Antonio J. Lacueva, que va ajudar amb ímpetu a posar les bases per a fer realitat el recorregut de les seues Majestats d'Orient per Ontinyent, que ha anat creixent any rere any en ostentació i espectacularitat, de manera que ja fa molt temps que la cavalcada que organitzen els seus Amics –amb majúscula-- en res desmereix de les que es fan en altres ciutats que compten amb un cens poblacional que duplica o triplica el nostre. Nosaltres, a més de tres Reis Mags, tenim a Jacobo que no desmereix en port a Ses Majestats i al qual el músic, director i compositor Miguel A. Sarrió Nadal, a qui de casta li ve, li va dedicar fa deu anys una marxa que sona en la cavalcada dels Reis.
A tots quants fan possible que la màgia més pura, la que enlluerna al nostres xicotets, es faça realitat un any mes, gràcies mil. Que el Xiquet Déu que va nàixer a Betlem us ho pague.
